L'Andrea arriba puntual, no és habitual i per tant ho interpreto com un bon senyal. Pel camí ens perdrem un parell de vegades, fins que el gps ens portarà a la sortida. Allà fem cua, però ja es respira aquell ambient tan especial. I ningú es queixa. Aprofitem el bon esmorzar que els amics organitzadors ens han preparat, on no podia faltar la birra marca de la casa i fem un cafè al poliesportiu del costat.
Comença la cursa i l'Andrea surt
desbocat. El dia primaveral acompanya. Els avituallaments, complets,
ens obliguen a parar-nos més del que caldria, però és que seria un
pecat passar-hi de llarg.
La música, les disfresses, els actors,
la gimkana, l'ambient de dibuixos animats i tot plegat fa que ens
remuntem a la nostra infantesa. Aquella època en la que corríem i
corríem fins que vam anar creixent i algú ens va dir que deixéssim
de fer-ho...
El recorregut és espectacular, però
també les vistes a Montserrat. Correm i correm entre corriols i
corriolets fins al km. 20, on una rampa fa que ens haguem d'aturar a
estirar. I és que els més 1200 metres de desnivell positiu es fan
durs. Ens recorden una mica a Sallent.
Una bona estona anem amb un company red runner i anem trobant
animadors de totes les edats. Un luxe es miri com es miri. Encara no hem acabat i ja tenim ganes de tornar-hi.
L'arribada també és de traca. Tastem
la cervesa Guineu... i repetim. És collonuda. La butifarra ve amb pa
amb tomàquet d'aquests que es nota que està fet amb carinyo. I el
reguem amb vi de Rellinars. I també repetim. És bo de kollons.
Entremig, xocolata amb melindros. Deliciós. Mentrestant, el mugró dret ens ha
tornat a recordar perquè necessitem la vaselina... Des d'aquí volem
agraïr als organitzadors, perquè és molt difícil fer-ho millor.
Llarga vida al punktrail!