Total de visualitzacions de pàgina

dimarts, 21 de desembre del 2010

De Roses a Cadaqués pel Camí de Ronda

El Gr- 92, el mític camí de ronda que voreja la costa catalana, va ser escenari el passat dissabte d'una travessa espectacular per part de dos ultramonos. Paratges incomparables de la Costa Brava, començant a Roses i acabant a Cadaqués, passant per moltes cales, amb un temps perfecte de sol i absència de tramuntana... i, com no podia ser d'una altra manera, vam dinar al Bulli. Bueno, al davant. Un entrepà que ens va saber a glòria. Una caminada que repetirem ben aviat segur, potser amb la resta de l'equip. Una marxa de poc més de 20 kilòmetres amb poca dificultat tècnica i que ens havia estat recomanada pels amics del Koala's Team, a qui agraïm el consell. Si li haguéssim de posar un però... no ens va acabar d'agradar que hi haguessin per aquella zona més anuncis i indicacions en francès i en alemany que en d'altres llengües més properes. En tot cas, el cigaló final al Casino de Cadaqués va ser merescut i el recordarem amb carinyo.
Ben aviat estaran disponibles les fotos de la jornada.
I per acabar d'arrodonir el cap de setmana, vam participar a una vibrant cursa d’eliminació a les 24 hores d’atletisme per a la Marató de TV3. Potser vam notar en excés el cansament de la marxa del dia anterior, però tot i així vam poder aguantar algunes voltes, fent, per tant, un paper bastant digne a una cursa on hi havia un nivell impressionant.

dimecres, 15 de desembre del 2010

100 - 4 - 1.000.000

100 kilómetros, 4 amigos y 1.000.000 de apoyos. Esto es lo único que os hace falta para completar este doble reto deportivo-solidario. El deporte, al aire libre, en la naturaleza, el reto de superarse a sí mismo, de llegar hasta donde no has llegado todavía, mejorando tus marcas, batiendo todos tus récords.

La solidaridad, el apoyo a los más desfavorecidos, el combate a la injusticia, la tan necesaria labor de bombero de los fuegos que otros no apagan. 4 amigos, que aunque siempre les gustó el deporte nunca estuvieron especialmente implicados en estos retos, que se conocen desde hace por lo menos 15 años (algunos incluso más) que se fueron desperdigando pero que no han perdido el contacto.

Y 1.000.000 de apoyos que son, por lo menos, con los que vais a contar. Aquí tenéis uno más, uno de alguien a quien le hubiera gustado estar haciendo el camino con vosotros.

Estos son los ingredientes. Sólo falta removerlos un poquito, darles una buena dosis de entreno, conseguir más fondos, y añadirle unos platanitos para así tener a los ultramonos!

Ultramonismo forever!

Javi Galindo

dilluns, 13 de desembre del 2010

2010: Un balanç personal

S’acaba l’any i toca fer una mica de recapitulació. En línies generals, ha estat un bon any. Hem corregut més de 1500 kilòmetres al llarg de la temporada, hem participat en 27 competicions (totes acabades!), hem superat algunes marques, hem provat distàncies noves, competicions noves i fins i tot esports nous. Anem a pams.

Pel que fa a les distàncis habituals en ruta, cal destacar la marató de Berlin (millorant la marca personal i seguint per primera vegada una preparació específica, tot i les lesions), 7 mitges maratons (Granollers, Barcelona, Calella - Costa del Maresme, Olot - La Garrotxa, la Run Melbourne, la de l’Avellana a Riudoms i la del Mediterrani a Castelldefels) i 7 curses de 10 km (Sant Antoni, Sant Boi, la dels Bombers, Nou Barris, Malgrat de Mar, la triatló Garmin amb dos altres ultramonos i acabem l’any fent de llebre oficial a la dels Nassos); a més de les de les Festes Majors de Terrassa (7.8 km) i Sant Andreu (5.2 km), i la Cursa de El Corte Inglés (11 km).

Però no només de córrer viu l’home. Per aquest motiu i com a cross-training, hem nedat més que mai i també hem fet força bici. Per exemple, hem pujat el Turó de l’Home (primer port CIMA) amb l’ultramono Pepe i vam superar els 100 km en terres valencianes (Massamagrell - Segorbe - Sagunt – Massamagrell) amb l’homònim Xavi Galindo. També hem descobert la importància de les abdominals i de l’enfortiment dels cuàdriceps, així com les plantilles anti-tendinitis, arribant al 2011 amb la mentalitat més forta que mai. I hem conegut personalment a un dels cracks entre els cracks, en Marcel Zamora (a la foto).



Però la prioritat han estat les curses a peu. Així, a més de les proves en ruta, hem fet 5 curses de trail running (Can Caralleu, Cursa per Collserola, Medijocs a Sant Cugat-Collserola, de la Campana a Vacarisses, Jabulani Challenge a Sydney), un cros (Joan Miró, de la Violència de Gènere), una marxa tècnica regulada (el Cuc, a Sant Llorenç Savall, fent parella amb el gran Guifré Miquel i obtenint una meritòria 14ª posició final, tot i merèixer més), una cursa d’eliminació (a les 24 hores de Corredors.cat) i un aquatló (nedar i córrer) amb l’ultramono Borch (a L’Ametlla de Mar).

Precisament en un altre aquatló (el de Badalona) vam fer per primer cop de voluntaris, experiència necessària i gratificant que de ben segur repetirem en el futur. Un futur on ens esperen caminades de resistència, marxes d’orientació i de regularitat, curses de muntanya, duatlons i triatlons... per afegir a les competicions que ja coneixem i de les que en parlarem en algunes peces de periodisme esportiu. Entre les novetats, hi ha una que destaca particularment: el Trailwalker d’Intermón Oxfam.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Aquí parlen de nosaltres!

(article publicat a lajornada.cat el 01/12/2010)

El Trailwalker d’Intermón Oxfam escalfa motors

Superada la xifra de 30 equips inscrits, l’Intermón Oxfam Trailwalker comença a agafar volada.

Intermón Oxfam Trailwalker. © Karen Robinson / Oxfam

L’evolució de les curses de muntanya en els darrers anys a Catalunya és un fet que sorprèn per la quantitat, així com per la qualitat de les propostes, potser lligades a l’alt nivell de la selecció nacional, que està acostumada a aconseguir èxit rere èxit a nivell internacional. En aquest context només era qüestió de temps que hi arribés el Trailwalker (TW). Es tracta d’una competició a peu per equips que planteja un doble repte: el repte físic i mental d’una cursa de 100 km i el repte solidari de reunir una bona suma de diners per a la coneguda ONG Intermón Oxfam.

Adaptant un antic entrenament de soldats de l’exèrcit britànic, la primera marxa Oxfam Trailwalker va tenir lloc el 1986 a Hong Kong, amb la finalitat de recaptar fons per a fins benèfics. Amb el temps, l’èxit d’aquesta aposta i la creixent popularitat de les curses d’ultradistància (de més de 42 km) van extendre la iniciativa a d’altres països on té presència l’ONG, de manera que en l’actualitat la podem trobar a llocs com Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Canadà, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Irlanda o Anglaterra.

Com es pot entendre aquest èxit? Anna Viloca, una de les organitzadores de l’esdeveniment en terres catalanes, ho explica així: “Els atletes que fan curses de muntanya volen superar els seus límits, mentals i físics, amb la llibertat que dóna l’estar en comunió amb la natura. Corren perquè és part de la seva esència. Amb el TW d’Intermón tenen l’oportunitat de donar-li un sentit que vagi més enllà d’un mateix; una idea recurrent entre els corredors, però sovint difícil de concretar.”

La TW 2011 de Barcelona tindrà un recorregut de 100 km per pistes i senders de muntanya entre bonics paratges naturals. La línia de sortida es troba a Santa Maria de Palautordera i la cursa passarà pels parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Es tracta d’un perfil accidentat, amb algunes pujades i baixades llargues que, en conjunt, formen un desnivell considerable, però sense dificultats tècniques importants.

Entre els equips ja inscrits, destaca la presència de propostes populars que podríem titllar de lúdico-esportives, com els Rebentats, els Pequeños Saltamontes, les Hormigas Atómicas o els Ultramonos. Sovint els membres dels equips que hi participen no han completat mai un esdeveniment d’aquest tipus, de manera que la TW representa, a més del doble repte (esportiu i solidari), el baptisme de foc en curses (ultra) de muntanya.Tot i això, la prova també comptarà amb la participació d’atletes d’èlit, com la Mònica Aguilera, campiona aquest 2010 de les 100 milles de l’Himalaia o la Marató dels Sables, entre d’altres.