2013: Un any de contrastos

Si 2011 va ser el triomf de la regularitat i 2012 el grand slam de maratons, enguany ha estat un any de contrastos, amb final feliç. El primer semestre, visquent de rentes i amb dificultat per trobar rutina d'entrenament, l'equilibri a la vida diària i de vegades, fins i tot la motivació. El segon, molt concentrat, introduint petits canvis, però importants i millorant fins acabar la temporada en un gran estat de forma. Un exemple: vam començar l'any amb 1.39.37 a la mitja de Sitges. Al desembre a la mitja de l'Espirall l'1.28.00 ens servia per superar una marca que se'ns resistia des del 2008. En tot cas, les 28 curses realitzades tornen a mostrar que hem esquivat lesions i que hem estat prou regulars per aconseguir un dels cada cop més preuats trofeus que ens acrediten un any més dels millors fisiològic de la lliga championchip.

Recapitulant, pel que fa a la muntanya, hem de destacar bones actuacions, com a l'ultra-trail de Collserola o a la marató de Collserola; i d'altres on vam patir més, com a la cursa del Taga EVO 2040 o a la cursa de la Vinya a Sant Llorenç d'Hortons. Finalment, hem participat en tres travesses en molt bona companyia: Les Borges Blanques – Montblanc, la Sant Celoni – Mataró, així com a la travessa de Montserrat.

Quant a l'asfalt, quatre 5000 (Horta, Sant Joan Despí, l'Hospitalet i Sant Silvestre Calellenca; aquestes dues darreres essent el debut d'una corredora guapíssima), set 10.000 (Corre amb l’Apel.les, Sant Boi, Bombers, Nocturna de l’Hospitalet, Pineda de Mar, Clot – Camp de l’Arpa i Nassos), sis mitges (Sitges, Terrassa, Tossa de Mar, Sant Cugat, Mataró, de l'Espirall) i dues maratons (Barcelona i Paris, que queda com l'única sortida internacional de l'any), a més del maratest de 30 km i de l'estimada Lluís Companys.

Enguany volem dedicar un paràgraf sencer a la pista, perquè és allà on hem viscut més emocions. I a més, compartides amb tot l'equip que ens va animar en directe i també des de casa. En concret, 24 hores ben intenses per superar un repte ben engrescador: el rècord de la categoria de relleus de 3-6 corredors, que vam deixar en 311,794 km. I és que els triomfs en equip es viuen molt i molt, com vam intentar expressar en aquesta entrevista que ens van fer els amics de Radio 107km.

Com a nota millorable, no vam anar a la punktrail de Vilomara (ens vam adormir) - tot i que ens agrada portar orgullosament la samarreta -, ni a la de Calaf (el mateix dia teníem a Benicarló l'enterrament d'una persona molt especial, que havia estat part fonamental de l'equip de suport dels Ultramonos d'aquella primera edició del trailwalker al 2011. A Toulouse hi vam anar, però una gastrointeritis el dia anterior de la marató ens va desaconsellar fer-la. 

Acabem, doncs, amb un record per l'Emilio, un lluitador. Excel.lent paeller, fotògraf i equip de suport, des d'aquell triatló per al qual vam aconseguir el patrocini de l'Hotel Villa Olímpica, l'avi del Diego sempre ens ha ajudat a fer que aquestes experiències fossin quelcom més que un esdeveniment esportiu. No parava mai; i ara que la mort li ha parat els peus, ens ha deixat prou empenta per seguir endavant. Per sempre.