2012: Grand Slam de maratons

Diumenge vaig rebre per segon any consecutiu el trofeu Fisiològic, que m’acredta com a corredor de l’equip amb més puntuació a la Lliga  Championchip darrere el crack indiscutible Víctor. Cal dir que va haver-hi menys emoció que l’any passat, quan superava in extremis al Ricky a la Cursa dels Nassos per només un punt (167 i 168 a la general). En tot cas, sempre estem contents de rebre un premi a la regularitat, que certifica l’absència de lesions importants. Aquest cop el trofeu era particularment bonic i servidor hi ha volgut veure per part dels patrocinadors no només el reconeixement a l’esforç, sinó també una bona dosi d’afecte. Gràcies!

Amb la campioníssima femenina, la Sònia Ceballos

Les 30 curses del 2012 inclouen 10 km. com els de Sant Antoni, Badalona, Olesa de Montserrat, Malgrat de Mar, Premià de Mar, Correbarri, Pont de Vilomara o Clot-Camp de l’Arpa; mitges d’asfalt com Granollers, Olot (i el seu pernil), Ripoll o l’Espirall, muntanya de diverses distàncies com Can Caralleu, el Taga 2040 (possiblement la cursa més dura del 2012) o el Farell; punktrail a Sallent o Calaf; marxes de resistència a la Selva del Camp-Prades, Riudoms-La Mola o Les Borges Blanques. Distàncies atípiques al Corte Inglés, Cursa de l’Amistat i els 5 km d'Esade. D’altra banda, a l’estranger vam córrer al Sàhara, a Florència i al Prospect Park de Nova York.

A més, al 2012 hi havia una aposta per l’ultrafons. En aquest sentit, una fita brillava al calendari: Il Passatore. 100 km de Florència a Faenza, que tenia al cap des de l’època en què vivia a la capital de la Toscana. El moment clau de la preparació va ser el cap de setmana de la marató de Barcelona. El dia anterior em cascava els 67 km de La Selva del Camp - Muntanya de Prades... que no van evitar que acabés a la ciutat comtal sota les 4 hores; tot un xute de confiança. Eren dies que em sentia bé físicament i fins i tot feia podi en la cursa de 5 km, ja esmentada. Finalment i gràcies a l’ajut de l’amic Gianni, a Itàlia vam fer un bon paper, aprenent molt per al futur.

El gran Gianni em va acompanyar durant 13h48m!

Una curiositat: sense proposar-m’ho he acabat fent un Grand Slam de maratons, corrent la mítica distància en 4 superfícies diferents: sorra (Sàhara), asfalt (Barcelona, Florència), muntanya (Sobrarbe) i pista (de Mitjanit, de les 24 hores de Corredors.cat). La del Sàhara va ser una experìència humana i solidària molt recomanable; a Barcelona vam córrer amb el suport de la família i a Florència amb el de l’estimada Saioa; a Sobrarbe vam patir de set i del turmell; a la de Mitjanit no vam poder repetir el podi del’any passat i vam patir per la duresa de la pista (en el sentit literal), però vam trobar la força mental necessària per acabar-la amb dignitat. A més, també vam inaugurar la primera edició de la Marató del Caldo Aneto

Amb l'amic Fede, liderant un grup de corredors a la marató del Sàhara

Si 2011 va ser l'any de la reguaritat i 2012 el del baptisme en el món de l’ultrafons, 2013 promet noves emocions amb la Marató de Paris, el circuit de punktrail... i el que vingui.

Salut i kilòmetres!