La cursa comença a l'estació de Malgrat de Mar, a les 08.15h del matí. A les 08.30h tindrà lloc la sortida dels 10km organitzats pel Club d'Atletisme Malgrat. Per tant, tenim 15 minuts per recórrer el kilòmetre que separa l'estació del punt de recollida dels dorsals, lluitar contra els imperdibles i deixar la bossa. Aquesta qüestió és fonamental o és que us penseu que correria els 10 km. amb els texans, el xampú i tota la pesca? Com que la perfecció no existeix, em vaig deixar la gorra i això em faria patir.
En tot cas, vaig tenir prou temps fins i tot per saludar els amics i per decidir que sortiria a donar-ho tot. És a dir, que m'enganxaria al Víctor, que des de sempre està més fort que jo, fins que rebentés. La rebentada en concret va tenir lloc al kilòmetre 5, sota una calda impressionant. Vam passar junts l'equador de la prova a 20:30. Ell acabaria en menys de 41 i jo en 44:04. Però amb dignitat.
No sé a vosaltres, però a mi se'm va fer curt. Encara no m'havia donat temps d'escalfar i ja havíem acabat. Així que vaig recollir la bossa (ens van donar una motxilla i un Caldo Aneto) i, sense canviar-me, vaig acomiadar-me dels amics i després d'uns quants talls de síndria, vaig posar-me en camí... cap a Calella. Al final faríem una mitja. I aquesta vegada sí, amb gorra. I també, amb la bossa, no la podia deixar en lloc... Incloent-hi, com no, el Caldo Aneto.
A Calella vaig parar en un xiringuito. Des de Malgrat els havia aconseguit esquivar a Santa Susanna i a Pineda, però a Calella va ser asseure'm i implorar "una canya gelada, sisplau". Després d'un entrepà enorme de fuet i una altra canya gelada, arriba una decisió important: seguirem corrent. I passem Sant Pol, Arenys, Canet... i un altre cop caiem en la temptació: Xiringuito. Aprofito per enviar un SMS al Boris "no veuré la marató olímpica amb vosaltres, estic fent la pirata fins a Mataró".
I segueixo. A partir de llavors haig de fer parades més freqüents. Caldes d'Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres... déu n'hi do quines casetes i quins vaixells! (el Sant Vicenç aquest no el coneixia, diria que no té parada de tren)... fins que arribo a Mataró. Alguns trams els he hagut de fer al costat de la via del tren, però hi havia força passeigs marítims molt adequats per aquest tipus de proves. Ha valgut la pena.
Si algú vol repetir-la en les mateixes condicions, és important que escolliu un dia al bell mig de l'agost, que correu amb samarreta de tirants i que no us poseu crema solar. Important també oblidar-se la vaselina i deixar que els mugrons mostrin tota la seva personalitat. Pel que fa al material obligatori, els de Caldo Aneto ja s'han posat en contacte amb servidor, volen esponsoritzar la marató!
1. El brou Aneto no és cervesa. Així que no pot ser patrocinador d'Ultramonos.
ResponElimina2. Si vols inflar-te a birra no necessites el pretext d'una marató pirata.
3. Felicitats.