Podi a la Marató de Mitjanit!

El podi amb dos cracks: Héctor Nadal i Dani Justribó

Doncs seguim amb el final de temporada triomfal. Si fa quatre setmanes gaudíem com koales a la marató pirata de Montserrat i fa dues féiem marca a la de Lisboa,  hem acabat la tríada amb un podi a la marató de mitjanit de les 24 hores de corredors.cat! El primer d'una llarga carrera esportiva? Maratons de muntanya, asfalt i pista... una bogeria amb final feliç.

Molt bon ambient a Can Dragó durant tota la cursa

Amb l'amic Gerard, que feia temps que no ens véiem, havíem dit de fer la marató plegats i anar explicant-nos la vida. Però al donar la sortida he començat en plan gasosa i de seguida m'he situat darrere un grup amb tres cracks. Passem el km 10 a 44 min i aconsegueixo seguir el seu ritme fins al km 20. En aquells moments tenia encara la pizza del sopar sense digerir, els bessons hipercarregats, una necessitat imperiosa de defecar, miccionar... i fins i tot són. L'amic Carles Salvador del Koala's Team anava fent a les seves impressionants 24 hores i cada vegada que ens saludàvem era un subidon, que em permetia seguir bé algunes voltes més.

El grup capdavanter durant els primer kilòmetres

El ritme l'havia baixat considerablement, ara ja sí amb el Gerard, que molt estoicament va aguantar fins al km. 28. Alguns corredors anaven al lavabo, altres directament abandonaven... i de sobte m'hi he trobat tercer. Emoció. Només havia d'aguantar aquesta posició durant el darrer terç de marató, sense saber quanta distància li treia al quart, perquè també darrere meu la gent parava, anava al lavabo i era complicat tenir referències. Decideixo intentar aguantar. I tot i els bessons, vaig fent amb un parell de gels i aconsegueixo anar ràpid un altre cop, fins al final.
Allà  m'esperen i animen un grup d'organitzadors i voluntaris, què maca i necessària la seva tasca! I molta alegria a l'arribada. Podi! Amb el mateix 3.26 amb que començava l'any a Barcelona. No es pot demanar més.