Total de visualitzacions de pàgina

dissabte, 24 de setembre de 2011

Infinit

Entrenant per a la Marató de Collserola del proper 2 d'octubre he tornat a entendre perquè correm.

La contínua sobredosis de cervesa artesanal catalana m'havia fet pensar que córrer era pràcticament un pròleg de birra, tiberi i migdiada. Com més corres, més agraït es torna l'estomac. Al cap i a la fi, porto alguns anys corrent, però tota la vida sent un panxacontenta "de llibre".

Però no. L'altre dia, una tirada llarga i agrest, en què les esgarrapades feien més mal que els tendons, em va recordar perquè correm. Escalfes, trotes una mica, t'arribes a Collserola, per Nou Barris i Can Masdeu, i un parell d'hores més tard, després de coronar uns quants turons i de xafar la guitarra a uns quants ornitòlegs, et sembla que pots córrer fins l'infinit. Et deixa de preocupar el que tens a la vista i el pensament se'n va lluny, enllà de la muntanya, la plana i el mar.

No hi fa res que aquesta plenitud t'acabi de buidar, que la caiguda sigui més dura, que els peus s'aferrin a la terra.

Un cop has volat, se te'n fot que la gravetat sigui cruel.

Ens veurem el dia 2!



6 comentaris:

  1. Eres un poeta y además de los buenos!

    ResponElimina
  2. osti... és veritat, que tu SABIES escriure, gairebé me'n oblido!

    ResponElimina
  3. No, no. Hem contractat un "negre". El pas següent és contractar algú que corri en lloc de nosaltres.

    ResponElimina