Total de visualitzacions de pàgina

dissabte, 15 de febrer de 2014

Llarga vida al punktrail!


Aquest matí hem anat a Castellbell i el Vilar, un poble interessant que probablement mai haguéssim visitat si no fos per la festa punkarra (així de desgraciadets som els barcelonins). A les 7 del matí sortíem de casa, amb la teca pel banc d'aliments i la samarreta de 'Els nostres somnis, els vostres malsons'. Després del que hem patit aquesta setmana no ens volíem arriscar a una altra segregació sanguinosa al mugró... i hem escollit una bella prenda de cotó.



L'Andrea arriba puntual, no és habitual i per tant ho interpreto com un bon senyal. Pel camí ens perdrem un parell de vegades, fins que el gps ens portarà a la sortida. Allà fem cua, però ja es respira aquell ambient tan especial. I ningú es queixa. Aprofitem el bon esmorzar que els amics organitzadors ens han preparat, on no podia faltar la birra marca de la casa i fem un cafè al poliesportiu del costat.



És llavors quan arriba el més punk de tots, com diu el noi del megàfon: el koala. Arriba corrent des de Manresa, amb el Sergi Cots. És ben clar qui és l'ànima inspiradora d'aquest tipus de festes. El veiem de lluny, penso que ja tindré temps de saludar-lo, però l'home està massa fet caldo i de seguida farà via a saludar a un amic del poble. Llàstima. A qui sí veiem és al Francesc, amb qui vam córrer la marató de Florència el 2008. Bons records.

Comença la cursa i l'Andrea surt desbocat. El dia primaveral acompanya. Els avituallaments, complets, ens obliguen a parar-nos més del que caldria, però és que seria un pecat passar-hi de llarg.

La música, les disfresses, els actors, la gimkana, l'ambient de dibuixos animats i tot plegat fa que ens remuntem a la nostra infantesa. Aquella època en la que corríem i corríem fins que vam anar creixent i algú ens va dir que deixéssim de fer-ho...

El recorregut és espectacular, però també les vistes a Montserrat. Correm i correm entre corriols i corriolets fins al km. 20, on una rampa fa que ens haguem d'aturar a estirar. I és que els més 1200 metres de desnivell positiu es fan durs. Ens recorden una mica a Sallent. Una bona estona anem amb un company red runner i anem trobant animadors de totes les edats. Un luxe es miri com es miri. Encara no hem acabat i ja tenim ganes de tornar-hi.


L'arribada també és de traca. Tastem la cervesa Guineu... i repetim. És collonuda. La butifarra ve amb pa amb tomàquet d'aquests que es nota que està fet amb carinyo. I el reguem amb vi de Rellinars. I també repetim. És bo de kollons. Entremig, xocolata amb melindros. Deliciós. Mentrestant, el mugró dret ens ha tornat a recordar perquè necessitem la vaselina... Des d'aquí volem agraïr als organitzadors, perquè és molt difícil fer-ho millor. Llarga vida al punktrail!

1 comentari:

  1. Òstia, quina enveja. És una de les coses que més trobo a faltar des que sóc a París.

    Molt bé els barrufets i molt bé les fotos: tu i l'Andrea sembleu, fins i tot, persones decents.

    ResponSuprimeix