Total de visualitzacions de pàgina

divendres, 11 de març de 2011

Una altra crònica de la marató

Ja fa temps que preparava aquesta marató. De fet, veig decidir participar-hi fa dos anys, quan vaig acabar la Mitja Marató de 2009. Tanmateix, la manca de temps lliure i les lesions diverses del meu cos d'atleta de diumenge em van fer arribar al mes de gener amb molt poc rodatge.

De fet, després d'un període de descans i d'algunes sessions de fisioteràpia (gràcies, Víctor!) vaig començar a fer tirades més llargues justament... a la Mitja Marató 2011! M'havia de posar les piles en un mes i mig escàs. I ho vaig fer.

Algunes tirades llargues per Collserola, ritmes baixos, escalfaments llargs i estiraments inacabables, però sobretot l'ajuda del Xavi, que a més d'animar-me em va treure a passejar per Collserola per fer la tirada més llarga.

Doncs bé, ja durant la setmana de descans prèvia a la Marató, sense saber per què, vaig començar a sentir un mal intens al peu dret, al centre de la part de devant, que sosté la major part del pes. Ni el Víctor no hi va poder fer res. Radiografia, antiinflamatoris de línia dura i, oh, no, REPÒS.

Ara ja no em fa mal, però em vaig perdre la Marató. Ja ens veurem l'any que ve. Salut.

3 comentaris:

  1. Trobo que el millor de córrer la marató és que l'entrenament t'obliga, d'alguna manera, a portar un estil de vida (una mica) més saludable. T'acostumes a fer exercici, et desoxides, et disciplines i acabes amb un estat de forma que et sorprén a tu mateix. Tot això ho va fer el Pepe, tenint a més la templança necessària per saber fer front a les contrarietats i per decidir quan s'ha de parar. Ara toca mantenir els ànims amunt i preparar bé els reptes de la Trailwalker. De ben segur ens veurem l'any que ve, però tinc la sensació de que la marató de Barcelona 2012 no serà la teva primera!

    X.

    PD: Traductor, què és això de devant? est-ce que tu est fou?

    ResponElimina
  2. Felicitats, Pepe, per tenir la capacitat de saber aturar-te davant la posibilitat un dany més gran.
    Coneixent-me, jo m'hauría plantat a la sortida de la marató a risc de perdre'm la trailwalker, amb el perjudici que suposaría per tot el grup. De maratons n'hi han moltes, de TW no tantes. Arribareu al tope al maig, i sempre tindràs la possibilitat de ser maratonià a la tardor!!!

    ResponElimina
  3. Ei, ja estic perfectament. O això sembla.

    Tot i que no descarto la possibilitat de trencar-me durant la doble mitja marató de la Garrotxa. Us preguntareu "doble mitja marató?"

    Ja us ho explicaré.

    ResponElimina