Balanç de 2011, plans per a 2012

Acabo de tornar d'Astúries, que és un paradís (també per córrer) i m'ha permès de reflexionar tranquilament sobre 2011 i tot el que hem corregut. Per fer-ho, no hi ha com començar l'any pujant al Naranco. Del menjar i la sidra no cal que en parlem. Qui hagi passat abans per aquest blog sap que no ens agraden els "gels" ni les begudes isotòniques.

Recordo les perspectives que el Xavi i jo teníem per a 2011 i ara semblen força prudents, pero llavors jo no ho veia gens clar. Em semblava massa. Veia la Marató de Barcelona com la fita màxima, que segurament em deixaria coix la resta de temporada. El Xavi, que no està bé del cap, plantejava un any amb més kilòmetres que el París-Dakar, però jo volia ser prudent, fer la marató, descansar, fer la Trailwalker i no tornar a distàncies de més de 20km en tot l'any.

Al final, 2 maratons, una d'asfalt (semipirata) i una de muntanya; algunes curses de muntanya, llargues (Trail de Sant Esteve, Súper-Barraques de Vinya) i curtes (Santa Coloma de Queralt, Medijocs [bé, el Xavi, jo hi vaig arribar tard]); Trailwaker (amb fracàs al km 65); i altres sortides en solitari, simplement a suar i gaudir (em sembla que formen la major part de km).

En definitiva, molt més del que m'esperava. I sense gaire problemes de salut ni de lesions. Així, que, en conseqüència,se'ns en ha anat la castanya.

Com diu el lema del clan escosès Ross, "l'èxit alimenta l'esperança", de manera que, com encara no hem petat fort, gas a fons i a rebentar. El Xavi ja havia aplicat la màxima a finals de l'any passat ( temps! podis!), però jo m'hi uniré aquest any. Potser ha arribat el moment de fer una ultra i d'honorar el nom de l'equip. Encara que sigui una ultra de 50km. És possible que aquest moment arribi per Setmana Santa. Em plantejo un Oviedo-Gijón per vies verdes (50km) que m'hauria de rebentar de debò.

També ens hem preinscrit, juntament amb el Gerard, a la Zegama-Aizkorri, però això es decideix per sorteig. Francament, fa un any m'hagués semblat una animalada, però aquest any, amb paciència i parant tant com fagi falta, crec que la puc acabar. Si el sorteig no ens afavoreix, o si ens veiem amb forces podríem plantejar-nos la Marató de Sobrarbe, al Pirineu Aragonès, i fins i tot aspirar a l'Ultra de 66km.

Però hi ha moltes alternatives i possiblitats durant tot l'any. D'asfalt, la Marató de Madrid. En muntanya, la Marató del Congost, la Marató de Berga, qualsevol cosa que organitzin els Koales...

En tot cas, com que tant pot ser que ens vagi bé com que petem a la primera, encara no hem fet plans per a la segona meitat de l'any, tot i que hi ha curses que no ens perdrem encara que les haguem de fer sobre un baiard (us deveu preguntar què és un baiard). Sens dubte, les Barraques de Vinya i, molt possiblement, la Marató Pirata de Montserrat.

En definitiva, que acabarem a fisioteràpia. Com sempre.

De moment, entrenem, però sobretot anem acumulant vitamines i minerals.