Ja hem arribat a 1.500 euros!

Ei!

Ja hem arribat als 1.500 euros de donacions necessaris per córrer. Gràcies a tots per aconseguir-ho, segur que lluny d'aquí molta gent ho agrairà!

Val a dir que tot i que podríem haver fet més coses, la feina no ens ha deixat portar a terme totes les iniciatives que teníem pensades, però la bona disposició de la gent a fer donacions ens ha facilitat molt assolir el nostre objectiu.

Què és el millor de tot? L'última donació, la que ha arribat a 1.501 euros: Marta Domínguez! ¡Que nos echen un galgo!

Mil cinc-centes gràcies a tots.

Ara, a córrer.

Germanor animal: els ultramonos visiten els koalas!

Si no existissin els koalas, els hauríem d’inventar. Això és el que fan ells: organitzen, inventen, les curses que a ells els hi agradaria trobar. La darrera animalada ha estat l’Ironkoala, una prova de triatló que ja va per la segona edició. A nosaltres ens va encantar i de ben segur que provarem de ser-hi a la tercera!

La veritat és que vam arribar una mica tocadets. Pel matí en Pepe havia fet un entrenament sui generis, des del Clot a Sant Cugat, 17-18 km de muntanya a bon ritme, just a temps per veure la sortida de la cursa dels Medijocs, on teòricament havia de participar. 
Qui sí que va prendre part en aquesta cursa va ser el Xavi, juntament amb el germà Albert i els amics Gerard i Damian. Tots ells van fer un paper força digne, quedant entre el primer terç dels classificats. 
  
Per la seva banda, en Milio va arribar amb uns extranys símptomes asmàtics relacionats, potser, amb el fet d’haver-se anat a dormir a les 9 del matí. Que un ja té una edat... Tot i així, com un campió, ens va recollir a les 3 de la tarda i ens va portar a la Nou de Berguedà, just quan començaven a arribar els primers ciclistes, comandats per un esplèndid Polvorilla.

La primera impressió va ser brutal: no només la bellesa dels paratges i el bon ambient que s’hi respirava entre la gent, és que ens havien preparat unes paelles colossals que ens van entrar la mar de bé! Gràcies als companys de El Pererol, menjà casolà de primera! Ens les vam prendre amb cervesetes ben fresquetes cortesia dels organitzadors, voluntaris i d’altres amics. 






 Un apunt: sabeu quant ens va costar la inscripció, dinar i tot plegat? Doncs sí, ni un ral. I es veu que aviat ens arribarà una bona samarreta!  Quan vam haver dinat amb els ciclistes que havien nedat (saltant d’un pont!) ja gairebé 2 km i pedalat més de 100 (incloent-hi alguns dels ports més bèsties de Catalunya!), vam començar la nostra prova, la cursa a peu. Es tractava de caminar de pujada i córrer de baixada.

Érem un bon grup comandats per tres cracks com són en Farreti, en Guido i en Martox i ens ho vam passar genial. 900 metres de desnivell positiu per arribar al Sobrepuny i fer un total de 8-9 km en poc més de 2 hores. La darrera part la vam fer amb frontal. I vam resistir. Zero lesions.

 Menció especial al Milio, que va patir d’asma al cap de mitja hora de caminata i va haver de tornar enrere. El vam trobar a la tornada, juntament amb el Raül i el seu genoll acabat d'operar (té molt de mèrit això!) i vam sopar plegats amb tota la colla.

Càlida germanor entre koalas, ultramonos i d’altres especímens varis. Trobareu més fotos i cròniques al web dels Koala’s Team. 

En tot cas, aquest vídeo us donarà una idea de com va anar tot plegat... 

PD: Portem el 96% del repte solidari! Qui posarà el 4% que ens manca per assolir-lo? ;)